Clara.

El seu nom no li feia justícia. De clara no tenia res. Dos portes infranquejables s'interposaven entre la ment de Clara i els ulls dels demés. Ella sabia molt bé adivinar els pensaments dels qui la rodejaven, les seues preocupacions, però ella era una tomba en lo referent a sentiments.
Qualsevol a qui li hagueses preguntat sobre ella, t'haguera dit que això no era així, que Clara era tan fàcil de llegir com un llibre obert. Però confundien la seua bona actuació amb la veritat. Si estava mal, actuaba. Si estava regular, actuava. Si no sabia que fer, actuava.
La veritat es que haguera sigut una bona actriu. Se li donava tan bé fer-se la inocent que tots pensaben que era ben tonteta. Creien que no sabia mentir.

20 Marzo, 22:57